Rotonda a Sant Feliu de Guíxols. Encreuament de la carretera C-253 amb els carrers de les Bateries i del Dr. Fleming [Fitxer informàtic] / Ernest Bosch Vilaseca ; [dirigit per: Josep Pinós i Alseda, José Rivera]
Bosch Vilaseca, Ernest


2006
Dirigida per: Pinós i Alseda, Josep; Rivera, José. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2006
1 disc òptic (CD-ROM)
Projecte final de carrera.

Projecte d'Urbanització del carrer Sant Antoni i del carrer Artur Mundet de Sant Antoni de Calonge / Daniel Lecina Jové ; [dirigit per: Míriam Villares Junyent, Josep Pinós Alseda]
Lecina Jové, Daniel


2009
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

El present Projecte d'Urbanització del Carrer Sant Antoni i del Carrer Artur Mundet es situa al municipi de Sant Antoni de Calonge el qual forma part del terme municipal de Calonge a la comarca del Baix Empordà (Girona). El terme municipal està format pel poble de Calonge, situat dos quilòmetres terra endins, just a sota dels primers contraforts de les Gavarres, i el nucli de Sant Antoni, que ha sabut mantenir la seva identitat tot i la proximitat de les importants poblacions veïnes de Palamós i Platja d'Aro. EL municipi disposa així de frondosa muntanya, una fèrtil plana i el mar, i per tant, una riquesa paisatgística notable. La població de Calonge és de 5.832 habitants, i ocupa una superfície de 3.355 ha. El terme municipal limita amb les poblacions de Palamós a l'Est, Forallac, Cruïlles, Morells i Sant Sadurní de l'Heura al Nord-oest, i Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro i Platja d'Aro a l'Oest i el Sud-Oest. La població de Sant Antoni de Calonge es troba situada molt propera al mar, concretament vora la platja de Sant Antoni. Pel seu nucli urbà hi transcorren diferents cursos d'aigua com són la riera de Calonge, el rec de Morells, el rec de Basses i el Rec Madral.

Projecte d'Urbanització del Sector Les Mirones de Gualta [Fitxer informàtic] / Joan Miquel Díaz Cubero ; [dirigit per: Josep Pinós i Alseda]
Díaz Cubero, Joan Miquel


2005
Dirigida per: Pinós i Alseda, Josep. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2005
1 disc òptic (CD-ROM)
Projecte final de carrera (Enginyeria de Camins, Canals i Ports).

Projecte d'urbanització del Subsector B del Sector CM3 a Vilamalla-Alt Empordà [Fitxer informàtic] / Raúl Gutiérrez García ; [dirigit per: Josep Pinós i Alseda]
Gutiérrez García, Raúl


2005
Dirigida per: Pinós i Alseda, Josep. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2005
1 disc òptic (CD-ROM)
Projecte final de carrera (Enginyeria de Camins, Canals i Ports).

Projecte d'urbanització del sector industrial nord a Linyola [Fitxer informàtic] / Xavier Vendrell Coll ; [dirigit per: Josep Pinós i Alseda]
Vendrell Coll, Xavier


2006
Dirigida per: Pinós i Alseda, Josep. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2006
1 disc òptic (CD-ROM)
Projecte final de carrera.

Pavimentació amb gespa artificial al camp de futbol municipal de Batea [Fitxer informàtic] / Carlos Muñoz ; [dirigit per: Josep Pinós i Alseda]
Muñoz, Carlos


2010
Dirigida per: Pinós i Alseda, Josep. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2010
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

L'objecte del present projecte és descriure els paràmetres i treballs necessaris per a l'execució de les obres de remodelació i instal·lació de gespa artificial en el Camp de Futbol Municipal de Batea. La conversió del camp de gespa de sauló a gespa artificial és la raó de ser del present projecte. La substitució del actual paviment de sauló a gespa artificial té la voluntat d'obtenir una utilització més intensiva del camp de futbol, obtenint una major rendibilitat social de la instal·lació esportiva. El promotor del projecte i propietari de les instal·lacions és l'excelentísim Ajuntament de Batea. La Vila de Batea es troba situada al peu d'un turó a 376 m d'alçada, a la part oest de la comarca de la Terra Alta, i formant línia fronterera amb les terres d'Aragó seguint en bona part el curs del riu Algars. El terme de Batea, que té una superfície de 127,55 km2, és creuat per una sèrie de barrancs paral·lels, els quals fan cap a diferents valls vertebradores de la totalitat del terme, la vall de Voravall o Barball, a llevant, el riu Algars a ponent i la Vall Major, la més important de totes i base de la producció agrícola, que travessa tot el terme de sud a nord, des de la serra de Botja fins al Matarranya, riu al qual vessa les aigües, dins el terme de Nonasp. El municipi comprèn la vila de Batea, els antics pobles de Pinyeres i l'Algars i alguns masos disseminats. La zona d'actuació es troba dins d'un recinte municipal dedicat a la pràctica d'esport. L'àrea en el que es concreten les actuacions és el recinte del camp de fútbol. El solar te forma rectangular, presenta una topografía plana sense importants desnivells i amb una superficie aproximada a la zona d'actuació de 5,350 m2. El camp de futbol existent es trova delimitat per una barana metàl·lica i la grada existent a ambdós laterals del camp i al gol nordoest.

Variant entre Vilacolum i Vilamacolum [Fitxer informàtic] / David Rivas Palma ; [dirigit per: José Pinos Alseda]
Rivas Palma, David


2012
Dirigida per: Pinos Alseda, José. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2012
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera (Enginyeria de Camins, Canals i Ports).

La finalitat del projecte es la construcció d'una carretera variant que passi per l'exterior del municipi de Vilamacolum, amb la finalitat de millorar el trànsit que actualment circula per dins del casc urbà i col·lapsa sovint el poble. A part de millorar el trànsit es pretén facilitar l'accés a la localitat de Sant Pere Pescador, municipi amb molta afluència de trànsit durant l'època d'estiu.

Projecte de reforçament del ferm i condicionament de la Travessera de la carretera C-38 al seu pas per Sant Pau de Segúries [Fitxer informàtic] / Ariadna Andrés Mingorance ; [dirigit per:] Miriam Villares i Junyent, Josep Pinós i Alseda
Andrés Mingorance, Ariadna


2009
Dirigida per: Villares i Junyent, Míriam; Pinós i Alseda, Josep. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, 2009
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera (E. T. d'Obres Públiques, especialitat en Construccions Civils, en Hidrologia i en Transports i Serveis Urbans).

L'objectiu d'aquest Projecte Constructiu és la definició i valoració dels treballs necessaris per a la millora de la travessera de la carretera C-38, entre el PK 3+425 i el PK 4+380, al terme municipal de Sant Pau de Segúries a la comarca del Ripollès.

Projecte de condicionament i millora del camí del veïnat de Vilamanya al trencament del camí del Collet de les Barraques (T.M. Ribes de Freser i Queralbs) [Fitxer informàtic] / David Rodríguez Pérez ; [dirigit per:] Josep Pinós i Alseda, José Narciso Arderiu y Freixa
Rodríguez Pérez, David


2005
Dirigida per: Pinós i Alseda, Josep; Arderiu y Freixa, José Narciso. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2005
1 disc òptic (CD-ROM)
Projecte final de carrera (Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques).

Projecte de millora dels carrers del casc antic al municipi de Mollet del Vallès [Fitxer informàtic] / Esther Adalid García ; [dirigit per: Josep Pinós i Alseda]
Adalid García, Esther


2010
Dirigida per: Pinós i Alseda, Josep. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2010
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera (Escola Tècnica d'Obres Públiques, especialitat en Construccions Civils, en Hidrologia i en Transports i Serveis Urbans).

L'àmbit del present projecte es troba a la ciutat de Mollet del Vallès, l'objectiu principal és ampliar l'àmbit peatonal d'alguns dels carrers que constitueixen el centre històric del municipi. El municipi de Mollet té una extensió de 10,83 km2 El centre històric de Mollet del Vallès data del segle XIV quan la vila adquirí el privilegi de ser "Carrer de Barcelona". Es tracta d'un conjunt històric format per carrers d'edificis residencials, alguns de notable interès arquitectònic, i que inclou els principals edificis públics de Mollet: l'Església parroquial de Sant Vicenç, l'antic Ajuntament i l'Antic Mercat, i la Marineta. És el primer centre històric de Mollet del Vallès. i hi ha 52.700 habitants censats a data de 1 de gener del 2009. Es troba dins de la l'anomenada segona corona metropolitana i, més concretament, és el nucli principal de l'àmbit més metropolità del Vallès Oriental, conegut també per Baix Vallès, i que engloba els termes de La Llagosta, Lliçà de Vall, Parets, Montmeló, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Santa Maria de Martorelles, Santa Perpètua de la Mogoda i Vilanova del Vallès, amb una població aproximada de 155.000 habitant (any2009) El centre històric de Mollet del Vallès data del segle XIV quan la vila adquirí el privilegi de ser "Carrer de Barcelona". Es tracta d'un conjunt històric format per carrers d'edificis residencials, alguns de notable interès arquitectònic, i que inclou els principals edificis públics de Mollet: l'Església parroquial de Sant Vicenç, l'antic Ajuntament i l'Antic Mercat, i la Marineta. És el primer centre històric de Mollet del Vallès. i hi ha 52.700 habitants censats a data de 1 de gener del 2009. Es troba dins de la l'anomenada segona corona metropolitana i, més concretament, és el nucli principal de l'àmbit més metropolità del Vallès Oriental, conegut també per Baix Vallès, i que engloba els termes de La Llagosta, Lliçà de Vall, Parets, Montmeló, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Santa Maria de Martorelles, Santa Perpètua de la Mogoda i Vilanova del Vallès, amb una població aproximada de 155.000 habitant (any 2009). A l'Edat Mitjana es creà l'espai de la sagrera, que consistia en un munió d'habitatges, horts i magatzems que s'apilaven entorn de l'església. Per fer-se'n una idea, només cal pensar en el grup de cases que limiten amb els carrers que envolten l'església. El carrer Gaità Ventalló, uns dels carrers proposats per intervenir va ser l'antic camí reial. L'eix principal que estructura el centre històric de Mollet. Conté edificis residencials que tenen un interès de conjunt afegit L'àmbit del Baix Vallès es caracteritza pel seu dinamisme econòmic i demogràfic, sens dubte un dels territoris que han tingut un creixement més alt en els darrers vint anys, sobretot si els comparem amb l'estancament i àdhuc pèrdua de pes, relatiu en l'aspecte econòmic i en valors absoluts pel que fa a la demografia, de la ciutat de Barcelona i els principals nuclis de la primera corona metropolitana, que es troben en un nivells de congestió molt elevat. En el Baix Vallès existeixen diversos municipis amb força extensió rural, amb presència d'un sector econòmic rellevant lligat a l'agricultura i la ramaderia, especialment al porcí. El cas de Mollet trobem l'àrea d'especial protecció de Gallecs. Té una qualificació te sòl no urbanitzable i un sistema d'explotació agrícola (sense ramaderia associada) mitjançant llicències el qual no ha aconseguit consolidar un model productiu innovador i competitiu. La superfície total de l'àmbit de Gallecs és de 455 Ha. Aquest projecte compleix amb l'actual Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) el qual va obtenir la seva aprovació el dia 18 de Maig del 2005.